Venim de Roma

Lluís Casals, 2009
L'Albí
173 pàg.

A partir de frases en llatí, l'autor crea unes narracions plenes de vida, de personatges tan reals que podem ser qualsevol de nosaltres, bé millor qualsevol dels nostres veïns, perquè sovint més que retrat en fa caricatura, a vegades irònica, a vegades mordaç, però sempre amable. Un reflex dels temps actuals, de les realitats que ens envolten, de tots nosaltres amb les nostres contradiccions, les nostres neures, els nostres desitjos i les nostres il·lusions.

Una lectura àgil i entretinguda.

****

Jim

Magí Sunyer, 2010
Editorial Proa
131 pàg.
Premi Roc Boronat 2009

Alguna vegada us heu parat a pensar  com continua la vida d'un personatge un cop heu acabat el llibre? Va arribar a ser àvia la Caputxeta? En aquest llibre descobrireu un futur possible, i plausible,  per a Jim, el protagonista de L'illa del tresor. 

El Magí és poeta, i això es nota en la seva escriptura i en el domini que té de les paraules, dels matisos i dels registres literaris. Una novel·la amb múltiples lectures i diferents homenatges a grans obres de la literatura. 

Haver tingut el privilegi de poder comentar l'obra amb l'autor hi afegeix un plus que la fa més interessant.

***

Diccionario de literatura para snobs ...

... y (sobre todo) para los que no lo son.
Dictionnaire de littérature à l'usage des snobs, 2007
Fabrice Gaignault
Traducció de Wenceslao-Carlos Lozano
Il·lustracions de Sara Morante
Pròleg de José Carlos Llop
256 páginas

No sóc esnob, o si?

Aquest és un llibre per llegir a glopets, a petites dosis. Talment com diu el títol és un diccionari, les entrades recullen escriptors,  moviments literaris, objectes, moments i situacions, el més exquisits, extravagants i maleïts del món literari dels darrers temps. 

El llibre va ser un èxit editorial a França, pel seu tarannà d'épater le bourgeois, molt francès, és curiós divertit i amè.

Les il·lustracions són d'allò més adients amb l'esperit de l'escriptura, un 

traç exquisit i refinat, i l'edició és molt acurada, tant pel que fa al disseny com al tipus de paper.  Tant si sou esnobs, com si no ho sou, aquest diccionari no us decebrà, al contrari, us obrirà un munt de portes, us portarà a descobrir noves veus, nous llibres.

Un regal per als sentits, en tots els sentits.

***

L'últim dia abans de demà

Eduard Márquez, 2011
Editorial Empúries
150 pàg.

Duríssima.

Podria deixar-ho aquí i no dir res més, però mai una sola paraula defineix un llibre. Eduard Márquez  no necessita utilitzar un devessall de paraules per despertar emoció o indignació, per deixar-nos sense respiració o per desvetllar-nos un lleu somriure. Aquest llibre parla de l'amistat i del dolor, i del fracàs, de tocar fons. Però hi ha un demà.

Eudard Márquez escriu amb estilet. Punxa. Fereix. Fa mal.

Al Facebook

*****

Arrels nòmades

Pius Alibek, 2010
Edicions La Camapana
345 pàg.

Pius Alibek  va arribar a  Barcelona  l'any 1981 fugint de la guerra d'Irak, nascut a la zona del Kurdistan, pertany a la minoria assiriocaldea, per tant cristià, la seva llengua materna és l'arameu, va ser educat en kurd i més endavant en àrab, s'ha fet seu el català  fins al punt d'escriure-hi el seu primer llibre, una mena de memòria familiar, perquè les seves filles coneguin d'on venen. Escrit en un estil molt planer i amb un llenguatge molt ric i viu, explica la seva infantesa,  primer al Kurdistan i més tard  al sud del país quan la família s'hi trasllada, descobrirem un Irak diferent, l'Irak d'abans de l'arribada de Sadam. Un repàs a la seva vida, la de la seva família i la del país, íntimament lligades. El llibre acaba amb els dos anys de servei militar perdut enmig del desert i la decisió d'abandonar l'Irak per continuar els seus estudis.

Posar determinades esperances en un llibre et porta, gairebé sempre, a que les esperances no s'acompleixin, no sé exactament què n'esperava, però n'esperava més.

**