Caperucita en Manhatan

Carmen Martin Gaite, 1990

Recreació del mite de la Caputxeta, situat a Nova York, amb una caputxeta que es diu Sara Allen,  una àvia ex-cantant de music-hall i un llop encantador que fa pastissos.
Un relat amè i fresc.


***

Netherland El club de criquet de Nueva York

Joseph O'Neill, 2008
El Aleph

El narrador de “Netherland”, Hans van den Broek, és un analista financer holandès que viu instal·lat en un hotel de Manhattan (el mateix on viu l’autor, l’hotel Chelsea) i que ens explica la seva vida des que va decidir traslladar-se de Londres a Nova York. Allà es trenca el seu matrimoni, i fa suportable la vida gràcies al criquet, un esport sense tradició als Estats Units i que li permet conèixer Chuck Ramkissoon, un antillà que podria ser personatge de Fitzgerald i que té un somni: construir un gran estadi de criquet a Nova York. Vol integrar-se en la societat amb un gran èxit. Creu que el criquet pot introduir canvis en la mentalitat nord-americana. Precisament, l’únic que en el seu dia se'm va fer feixuc de la novel·la van ser alguns passatges dedicats al criquet. La resta és bona prosa (marca de la casa irlandesa), una bona història, i subtilesa a l’hora de tractar uns fets històrics, els de l'11-S, davant els quals la novel·la està fracassant una vegada i una altra —l’últim ha estat Don Delillo—, per bé que cada vegada fracassa millor. 

Per un cop, i sense que serveixi de precedent, coincideixo, en part, amb Gaspar Hernández.
A mi, els passatges dedicats al criquet se m'han fet molt feixucs.

**

84 Charing Cross Road

Helene Hanff, 1970


Deliciós intercanvi de cartes entre una lectora, poc corrent,  nord americana i els dependents d'una llibreria anglesa. Durant més de 20 anys, els llibres i les cartes van creuar l'oceà.
Un cant d'amor als llibres.
Quart llibre per al Ecclub.

***

Paseos con mi madre

Javier Pérez Andújar, 2011
Tusquet Editores

Un  passeig molt, i molt, plaent. M'agrada com escriu Perez Andújar, el seu estil és reposat, elegant, ric.
Hi ha qui explica millor que jo.


****

Max y Moritz Una historieta en siete travesuras

Wilhelm Busch, 1865
Traduït al castellà ( i en vers!) per Victor Canicio
Impedimenta

Un clàssic infantil alemany del segle XIX, un conte gamberro i farcit d'humor negre, per alguns, les beceroles del còmic modern.
Immillorable la traducció.

***

Olive Kitteridge

Elizabeth Strout , 2008
Traducció al castellà de Rosa Perez
El Aleph Editores
324 pàg.


He gaudit de la re-lectura per al club, poc més a afegir al que ja vaig dir aquí.


****

Ali y Nino

Ali und Nino, 1937

Kurban Said 

Traduït al castellà per Isabel Payno Jiménez-Ugarte

Libros del Asteroide

Principis del segle XX, a Bakú, Azerbaijan, es barregen orient i occident, cristians, jueus i musulmans, armenis, russos, turcs i georgians. Un equilibri fràgil que es veu agreujat per la I Guerra Mundial. I enmig de tot, una parella que s'enamora, Alí,  musulmà, Nino, cristiana. Un amor que ha de vèncer tabús, incomprensions i prejudicis, no ho tindran gens fàcil.

Publicada per primera vegada a Viena, el 1937, encara avui no està clar qui s'amaga darrera el pseudònim de Kurban Said, i si voleu saber-ne una mica més al voltat de les vicissituds de la novel·la, cliqueu aquí. 

***

Arrugas

Paco Roca, 2007
Astiberri

Encara sobta que des del comic es tractin certs temes, fins no fa gaire no era habitual.

Costa parlar de la malaltia, de la vellesa, de  l'Alzheimer, però Paco Roca ho aborda amb naturalitat, amb delicadesa, amb sensibilitat i amb sentit de l'humor.

Malgrat tot, també la vellesa té una certa bellesa, aquesta novel·la gràfica l'explica.

***

Revolutionary Road

Richard Yates, 1961/1989
Traducció de Josefina Caball
La butxaca
Grup 62

Tenia el llibre a casa des de feia gairebé un any, finalment m'he decidit.

Revolutionary Road explica la història de Frank i April Wheeler, una parella jove plena de vida i de futur que viu amb els seus dos fills en una caseta idíl·lica en un suburbi de Connecticut, a Nova Anglaterra. Ambientada en l’aparentment feliç però opressiva dècada dels cinquanta, Revolutionary Road és un retrat commovedor d’un matrimoni que s’esforça en va per donar un sentit extraordinari a la seva vida. Richard Yates descriu amb una claredat enlluernadora les interioritats de l’ànima. Guiats per ell, descendim fins al fons de nosaltres mateixos i ens encarem amb la nostra humanitat. 

Si qui ha escrit la contraportada ho ha fet bé, cosa que no sempre passa, m'estalvio feina.

Una bona novel·la.

***

Una dona incòmoda

Montse Banegas, 2008
Editorial Proa

Addicta al tabac, lectora empedreïda, la Mònica és una jove brillant, contradictòria, excèntrica i pedant. Novel·la d’iniciació, Una dona incòmoda ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta d’una noia de poble que arriba a Barcelona per cursar la carrera d’història a la universitat. Al llarg d’aquest relat sinuós i vibrant, assistim a les dificultats d’emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’institut fins a la lectura de la seva tesi doctoral. Opera prima d’una maduresa sorprenent, Una dona incòmoda és també una crítica lúcida i despietada del sistema universitari actual, ple de velles glòries aferrades a la poltrona. Montse Banegas dóna veu a un personatge contrariat i rebel, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món amb les seves opinions autèntiques i irreverents. 

Us deixo el text de la contraportada, és perfecte. He gaudit molt llegint aquest llibre, el descobriment d'una autora amb coses a dir i que sap com dir-les.

****

Los libros son tímidos

I libri sonno timidi
Giulia Alberico, 1997

Hi ha una dita que diu: No jutgis mai un llibre per la seva coberta, jo l'ampliaria dient que tampoc el jutgis pel títol. 

Aquest títol em va temptar, qualsevol llibre que parli de llibres em tempta, però no ha respost a les meves expectatives. 

L'autora repassa els llibres que l'han acompanyat en la seva infantesa i adolescència, Itàlia anys 50 i 60, la majoria de llibres desconeguts per mi, suposo que és això el que ha fet que no en gaudís.

**

HhHH

Laurent Binet, 2011
Editions Grasset

Darrera aquestes quatre lletres s'amaga el següent missatge: "el cervell de Hitler és diu Heydrich". 

Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, considerat l'home més perillós del III Reich, el 1942 dos membres de la Resistència txeca  a l'exili van ser llençats en paracaigudes sobre el país amb la missió d'assassinar-lo. Aquest llibre és la crònica d'aquells fets barrejada amb els sentiments i els dubtes amb que l'autor s'enfronta a la narració, la dicotomia entre realitat i ficció, la manera més precisa d'explicar els fets i suposar els sentiments dels protagonistes, convertint-se ell mateix en un protagonista més.

***